3.1. Evolució i tipus de cavalls
Els avantpassats dels cavalls (Eohippus) habitaven en els boscos pantanosos d'Amèrica del Nord i Europa. Van anar perdent dits fins quedar-se només un dit.
La seva evolució correspon principalment a 4 tipus bàsics:
- El cavall del bosc
- El cavall de l'altiplà
- El cavall de l'estepa
- El cavall de la tundra
Fa 4.000 anys els homes van començar a domesticar als cavalls per utilitzar-los:
- Com a animal de tir
- Per arrossegar carruatges
- Com animal de sella
- Com aliment
Podem trobar cavalls de sang freda, càlida o calenta:
- Cavalls de sang freda (races pesades, tranquils)
- Cavalls de sang càlida (tranquil·litat, dòcil, àgil i lleuger)
- Cavalls de sang calenta (nerviós, agressiu)
3.2. Les races de cavalls: característiques i aptitus de cadascuna
En sentit estricte una raça de cavalls és un grup de cavalls amb característiques (físiques i psíquiques) determinades que transmeten als seus descendents de forma natural i previsible.
El cavall Àrab:
Originari d' Aràbia. Sang calenta. És la raça de cavalls pura més antiga que es coneix. Avui dia totes les races de cavalls lleugeres porten la seva sang.
És un dels millors pagats i reconeguts per la seva bellesa, intel·ligència, velocitat, noblesa i amistat cap a les persones. Caràcter fort i resistència excel·lent.
Característiques generals:
- Cos compacte
- Extremitats llargues i primes
- Coll llarg
- Cua sempre en alt
El cavall Espanyol:
És una de les races equines de les més antigues del món (època preglaciar).
El cavall Andalús (originari d'Andalusia) és considerat el més noble d'entre tots els cavalls del món. Sang càlida.
Són valents i dòcils, obedients i intel·ligents, el que fa que siguin molt bons en allò que se' ls proposa.
Característiques generals:
La capa de pel més comuna és el tord.
- Coll fort, arquejat, cobert d'una crinera llarga i penjant, molt ample.
- Pit ampli i la gropa arrodonida i potent.
- Orgullós i elegant, harmonioses proporcions.
El cavall pura sang anglès:
Originat a Anglaterra als segles XVII i XVIII mitjançant la creua de cavalls orientals.
Raça molt seleccionada i acurada. Cavall de carreres molt resistent. Cavalls per carreres a l' hipòdrom. Sang calenta.
Característiques generals:
- Cap estilitzat, poca massa muscular sobre la mandíbula, cap petit.
- Extremitats musculoses.
- La gropa forta i resistent.
El cavall Frisó:
Descendeix d'Holanda. És molt dòcil i té un excel·lent temperament. Són tranquils i tenen molta presència. Perfecte per al tir. Sang freda.
Característiques generals:
- Cua i coll molt espesses i abundants.
- Cap llarg, orelles petites.
- Són negres, sense taques (en excepcions castany fosc).
- Mesuren de 1,65 m a 1,75 m a la creu.
American Quarter:
Prové dels EEUU. S'utilitzen per córrer curses d'1/4 de milla (400m) (explosius) i també exhibicions relacionades amb els "rodeos".
És el cavall que més n'hi ha, sobretot a EEUU. És intel·ligent, tranquil i cooperatiu. Sang càlida.
Característiques generals:
- Cap fort, musculós i proporcionat amb el cos.
- Cos fort, musculós, pit ample i gropa arrodonida.
- No massa alt.
Perxeró:
Originari de la vall de la Perche, França, a Normandia. A les guerres s'utilitzaven per arrossegar càrregues, armes... Ara són molt populars a EEUU, Sudàfrica, UK, Japó.
Dòcil, manejable, s'adapta a molts climes, bo per muntar i fer excursions. Sang freda.
Característiques generals:
- Cap gros, front ample, orelles grans i móbils, ulls grans expressius.
- Coll llarg, arquejat, bastant crinera.
- Extremitats curtes i robustes.
El cavall Pirinenc:
Autòcton de Catalunya. Al 2007 el van reconèixer com a raça i es va recuperar, ja que s'estava extingint.
Manté els ecosistemes, ja que es mengen l' herba.
Són tranquils, vius, amb fortalesa i actius. Sang càlida.
Característiques generals:
- Pesen 650-750 Kg i medeixen 1,45- 1,60 m.
- Aparença proporcionada i equilibrada. Se'ls utilitza per menjar o per activitats als Pirineus, per fer rutes, etc. Cavall Pirinenc Català (CPC).
El cavall Hannoverià:
Originari de Hannover, al nord d' Alemanya. Són uns dels preferits per muntar, Tots els exemplars són marcats amb una H.
Dòcil, molt bon caràcter. Resultats positius en doma i salt, capacitat d'aprenentatge, intel·ligència i predisposició per l' entrenament. Sang càlida.
Característiques generals:
- Cos atlètic i elegant.
- 1,60-1,70 m i amb gropa musculosa.
- El cap és de tamany mig i lleuger amb coll llarg i fi.
- Extremitats poderoses, articulacions llargues i amb les canyes curtes.
El cavall Berber o Berberesc:
Prové del nord d' Àfrica (Marroc) que van sobreviure a l'era glacial. És el responsable de la creació de la majoria d' altres races del món.
Tenen un caràcter dòcil i rústic (ni delicat ni feble). Aparentment mandrós, quan és sol·licitat pel seu genet demostra una fogositat impetuosa. Tranquil, equilibrat i valent. Sang calenta.
Característiques generals:
- 1,45 i 1,55 m d' altura, polivalent.
- Resistència insuperable en condicions més difícils (fred, calor, sed, fam...), mai no sembla cansat.
- Extremitats primes i pit estret.
El cavall Menorquí:
Prové de Menorca i es molt antic.
Actualment la raça s' està enfocant a altres finalitats (doma).
Té un bon caràcter, col·laborador i fàcil entrenament. Tranquil i obedient. Sang calenta.
Característiques generals:
- Negres.
- Cua baixa.
- Tronc allargat.
3.3. Capes i pelatge dels cavalls
Capa: coloració exterior del cavall en combinació de la seva pell i dels pels que la cobreixin.
Només existeixen 2 pigments:
- Negre
- Marró
Colors bàsics:
1. Negre
2. Alatzana
3. Castany
1. Simple negre
- Pels negres, pell negre, ulls foscos.
- Castany molt foscos
2. Simple alatzana
- Només pels vermellosos, pell negre, ulls negres foscos.
- La crin, la cua i les extremitats poden tenir un color més clar o fosc però mai negres.
3. Compost castany
- Pels rojos o marrons, pell negre, ulls foscos.
- La crin, la cua i extremitats sempre negres.
- És el color més abundant.
1. Per dilució
2. Mescla amb pels blancs
3. Taques amb pels blancs
1. Per dilució o aclariment
1. Isabela
- Capa alatzana diluïda, pels grocs clars.
- De vegades crin i cua més foscos però no negres.
- Pot tenir ratlla dorsal vermell fosc, no negre.
2. Palomino
- Pèls daurats amb crinera i cua rosses-blanques.
- Poden tenir ratlla de mul.
3. Bai
- Dilució simple del castany clar.
- Pèls grocs-marrò clar.
- Solen tenir ratlla de mul i alguns cops zebradures (extremitats i espatlles).
- Extremitats, crin i cua negres.
4. Café amb llet o crema (Cremello)
- Dilució doble de l' alatzà.
- Anomenat freqüentment albí erroniament (pseudo albí).
- Blanc cremós amb ulls blaus molt clars.
5. Perlí
- Dilució doble del castany ( i no està clar si també del negre)
- Blanc marfil.
6. Ratoner-gris
- Pèls de base fosca i punta clara.
- Poden tenir ratlla de mul i a vegades zebradures.
- Extremitats, crin i cua negres.
2. Per mescla homogènia
1. Peixard (Overo)
- El dors és fosc, la panxa sol tenir color blanc i la cara molt blanca.
2. Ruà
- Pèls blancs disseminats sobre cpa castanya, alatzana o negre.
- Aquest pèls blancs escassegen al cap, cua i crin (negres).
- Pell negre i ulls foscos.
3. Tord
- Mescla progressiva de pèls blancs amb qualsevol color bàsic de capa.
- Pèls blancs més qualsevol color bàsic.
- Pell negre i ulls foscos.
3. Per incormporació de pèls blancs formant taques homogènies
1. Clapat (Pio / Pinto)
- Qualsevol capa amb grans taques blanques (+5cm).
- Taques permanents.
2. Appaloosa
- Fons fosc amb taques blanques molt grans.
- Molt diversos patrons: floc neu, motejat, lleopard...
3. Blanc
- La taca ocupa el 100% del cos.
- Pell rosada.
- No existeix el cavall albí.
- Ulls marrons o blaus.
Particularitats generals:
- Remolí (pels en forma d' espiral. Quan s' ajunten 2 remolins s' anomena "espiga")
- Ratlla de mul (ratlla de pels foscos que va de la creu fins la cua)
- Zebradures (ratlles a les extremitats com les zebres)
Particularitats regionals al cap:
- Estrella o estel (lucero): taca blanca al front, si es petita es diu estrella i si és gran estel. Quan la taca és tan ampla que supera els límits laterals de la cara es diu carablanc (careto).
- Cordó o llista: taca de pèls blancs de forma allargada que recorre de dalt a baix la cara del cavall.
- Taca de carn: és una zona de despigmentació cutània que es sol trobar de color rosat. Si es troba al voltant de l'ull es diu "ull de prediu".
Particularitats regionals a les extremitats:
- Calçat: taca de pèls blancs que afecta a la porció inferior de les extremitats. Els cascs de les extremitats. Hi ha calçat baix, mitjà i alt.
- Arminyat: taques de la seva capa al casc.
3.4. Anatomia i fisiologia bàsica
L'anatomia estudia les característiques físiques dels òrgans, aparells i sistemes i la fisiologia estudia el seu funcionament.
1. L'esquelet:
Funció i estructura com la del cos humà. Les extremitats són més importants.
Aspectes diferenciadors de l' esquelet del cavall:
- No té clavícula, és muscular.
- El desenvolupament del coll.
- El desenvolupament dels metacarpians.
- Reducció del nombre de dits, ténen un sol dit.
- Desenvolupament de la suspensió amb la garreta.
Funciona com el cos humà. Previament avans de l'exercici ha d' escalfar. Els tendons flexors són molt importants, tenen un risc alt de lessió. Els lligaments també s' han de cuidar, són els de la garreta.
3. Aparell respiratori:
Els cavalls solen tenir enfermetats respiratories si no està el box ven ventilat. El cavall no pot vomitar. Inspira només per les narius. Adequat a un programa de vacunació.
En formen: ronyons, urèter i uretra i bufeta de l' orina. Com l' ésser humà.
5. Aparell reproductor:
Les eugues tenen el cel cada 21 dies durant 7 dies. A les hípiques els mascles estan capats per un millor maneig.
El periòde de gestació de les eugues és de 11 mesos. Generalment tenen una cria.
Fa la funció de transportar oxígen i nutrients a tot el cos i recollir els residus. El sistema de retorn venós a nivell d' extremitats és molt efectiu per no tenir inflamacions.
7. Sistema neuroendocrí:
Està format pel sistema nerviós i l' endocrí.
La seva funció és separar i protegir l' organisme de l' exterior. Sistema tàctil. La pell li permet la termoregulació (control de la tempratura del cos mitjançant la suor). És gruixuda i amb pels, que ajuda a regular la temperatura i ens dona el color de la capa. Glàndules sudoripares i glàndules sebàcies (greix que ajuda a impermeabilitzar la cobertura de la pell).
Les "cerdas" són pels més gruixuts i llargs a la crin, cua i sota la garreta. Serveixen per treure insectes o per canviar la direcció de la suor.
