Pas. Trot. Galop.

Jose Rosco:
https://www.youtube.com/watch?v=GATTBQXZ-Fk

Alisson Peña:
https://www.youtube.com/watch?v=_RyRUbrPVMc

Ruta

Què és una ruta?

És un recorregut amb una distància i un temps determinat en què intervenen diversos factors que s'han de tenir en compte:

- Època de l'any

- Situació i tipus de terreny

- Altimetria

- Dificultat (alta, mitja, baixa)

- Medi natural, cultural, arquitectónic...

Tres tipus de ruta

· Lineals (el punt de sortida es diferent al punt d'arribada)

· Circulars (el punt de sortida i arribada és el mateix)

· Travesses (rutes de més d'un día)

Perque els clients puguin gaudir i valorar més la ruta, caldrà saber:

- El medi natural

- Història

- Llegenda

- Arquitectónics

Segons aquestes característiques farem una ruta o altre:

- El nivell d'equitació del genet

- Nombre de participants

- Entrenament dels cavalls

- Equipatge del genet i del cavall

- Sistema logístic

- Entrenament del cavall

Equip del genet:

- Casc

- Vestimenta adequada segons época de l'any

- Capelina

- Mapa, bruixula, GPS

- Ganivet, farmaciola, cantimplora

Equip del cavall:

- Sella, protector de dors i dessuador

- Alforges, pit pitral i baticola.

- Kit de ferrar d'emergència

- Farmaciola de l'animal

- Cabeçada de cuadra i una corda d'uns 15 metres

Mesures de seguretat i de control del grup: normes de circulació de cavalls...

Regles de seguretat exterior:

- No deixar mai el cavall sol.

- No galopar a llocs perillosos.

- No deixar menjar ni beure quan ells vulguin.

- No avançar a un company sense avisar-lo.

- Deixar un espai entre cavall i cavall.

- Respectar als peatons.

- Respectar el codi de circulació (com si fos una bicicleta)

- Per creuar una carretera es fa en tandes.

- Als pobles sempre anirem al pas.

6. L'alimentació i ebeurament

6.1. Aliments naturals i industrials. Característiques, avantatges i inconvenients



Aliments concentrats

1. En forma de gra (cereals)

- La civada (avena)

- L'ordi (cabada)

- El blat de moro

2. Els aliments industrials o pinsos: estan composats per diferents cereals i herbes.

Farratges

- Herba tallada, seca i prensada en bales.

- La palla, per fer el llit.

Altres aliments

Poden complementar la ració diària o donar com a recompensa: pa, fruites, pastanagues, torrons de sucre...

Aigua

L'aigua ha d'estar sempre a la disposició del cavall, que anirà bevent en petites quantitats quan vulgui. Beuen uns 20/40 litres diaris.

Vitamines i minerals

Durant el creixement se li posa pedres o minerals als seus menjadors.

6.2. Racions més adequades segons l'activitat



En descans: 4 Kg d'aliments concentrats + 4 Kg d'herba.

En treball mitjà: 5/6 Kg d'aliments concentrats+ 5/6 Kg d'herba.

S'els dona de menjar 3 cops al día: 7h/12h/18h

1. Aigua

2. Herba

3. Aliments concentrats

4. Aigua

Regles bàsiques:

1. Donar aigua neta i fresca.

2. Alimentar poc i sovint.

3. Alimentar d'acord a les necessitats.

4. Mantindre un horari regular.

5. No donar menjar just abans de l'exercici.

6. Alimentar amb ferratge net i de qualitat.

7. Introduir canvis gradualment.

8. Donar de beure abans de menjar.

9. Mantenir les menjadores i els abeuradors nets.

10. Desarasitar amb regularitat.

5. La higiene del cavall

5.1. Estris i productes utilitzats en la higiene del cavall

Pintes: per pentinar cua i crin.

Rascleta: per treure fang i brutícies del cavall.

Raspall dur: serveix per treure la bruticia ja solta.

Raspall tou: serveix per treure el pols de la cua i de les zones sensibles.

Netejacascos: per treure brutícia dels cascos.

Esponges: per treure brutícia dels ulls.

Asecador: per treure l'excés d'aigua que es diposita a la pell del cavall.

Pincell: per engreixar els cascos.

5.2. Mètode i freqüència



Per dutxar els cavalls has d'anar de baix a dalt començant per les extremitats i després passant al llom. Es dutxa després de fer l'activitat.

El respallat és una cura necessària pel pèl, la pell, la cua i els cascos del cavall.

Per a què es respallen?

- Afavoreix la salut del cavall

- Millora el to muscular

- Elimina impureses

- Estableix una relació cavall-genet

- Estimula la circulació sanguínia

- Ajuda per la prevenció de malalties...

4. Tècniques d'equitació

4.1. Muntada i desmuntada del cavall: posició del genet, tècnica i precaucions



Abans de montar:

- Verificar la cingla

- Baixar els estreps

Després de muntar:

- Ajustar la cingla (afluixar)

- Pujar els estreps

Muntada del cavall

1. Ens hem de col·locar mirant cap a la cua. Amb l'esquerra agafem les regnes i la crimera i posem el peu esquerra a l'estrep.

2. Posem la mà dreta sobre la sella i botem amunt, recolzant el pes sobre el braç.

3. Cama dreta amunt.

4. Entrem suaument a la sella, posem el peu dret a l'estrep i agafem les regnes amb les 2 mans.

Desmontada del cavall

1. Treiem els 2 peus, regnes a la mà esquerra i la mà dreta a la sella.

2. Cos endavant, cama dreta per sobre.

3. Relliscar suaument sense fer-nos mal al caure.

4. Afluixar la cingla, pujar estreps, pasar les regnes per sobre el cap.

Posició del genet

El cap: mirada recte endavant, cap dalt sense tenir el mentó enlaire. Mirem entre les orelles del cavall.

Espatlles: adreçades i relaxades a l'hora.

L'esquena i el seure: esquena recte.

Les cames: genolls en contacte amb la sella.

Els peus i els turmells: baixem el talò, la punta del peu als estreps.

4.2. Les ajudes: tipus, efectes i utilització

Per comunicar-nos amb el cavall i donar-li instruccións, podem utilitzar diferents mitjans que es diuen "les ajudes", que podran ser naturals o artificials.

Ajudes naturals (mans/cames/pes del cos/veu)

El pes del cos es transmet a través del pes que apliquem al seient, ens permetrà controlar l'equilibri.

La veu permet comunicar-nos, donant recompensa i tranquilitzant al cavall o per renyar-lo.

Ajudes artificials (fusta/esperons/tralla)

S'utilitzen per reforçar o millorar la precissió de l'acció de les cames.

Com utilitzem les ajudes naturals?

- Per anar endavant: cames i pes del cos (evitem les ordres contradictòries)

- Per més velocitat: cames i pes del cos.

- Per menys velocitat: mans i pes del cos.

- Per girar: mans, cames i pes del cos.

- Recompensar el cavall: mans i veu.

4.3. Els aires del cavall: pas, trot i galop

· Marxat: sempre que tingui una extremitat que toqui el terra.

· Saltat: cap de les 4 extremitats toquen el terra.

· Simètric: els moviments de les extremitats esquerres es repeteixen d'una forma exacte a les extremitats dretes.

· Bípede: associació de 2 extremitats.

El pas

A l'estat natural es desplaça al pas la major part del temps. És l'aire més lent, 6 i 7 Km/h.

És un aire marxat, simètric, de 4 temps idèntics a cada tronc.

Seqüència: peu esquerra, mà esquerra, peu dret, mà dreta.

El trot

Aire habitual i saltat, simètric i de 2 temps idèntics.

La velocitat és de 14 o 15 Km/h.

Seqüència: peu esquerra, mà dreta, peu dret, mà esquerra.

El galop

Aire més ràpid, 3 vegades més ràpid que el pas: 20 i 30 Km/h i en curses 60 Km/h.

És un aire saltat, oscil·lant i asimètric, composat de 3 temps seguits i 1 suspenssió.

Seqüència: de dreta o esquerra.

4.4. Diferents activitats que es poden fer amb un cavall

1. Doma natural

2. Doma clàsica

3. Doma vaquera

4. Salt d'obstacles

5. Horseball

6. Trec

7. Activitats de salut ( Hipoterapia, Volteig)

4.5. Diferents activitats que es poden fer amb un cavall

Disciplines eqüestres:

Disciplines olímpiques:

- Concurs de salt d'obstacles (CSO): consisteix en saltar (en un temps determinat) els obstacles posats en un recorregut sense tirar-ne cap.

-Consurs de doma clàssica: el genet ha de realitzar en els 3 aires un conjunt de figures estipulades.

- Concurs complert d'equitació (CCE): el genet ha de realitzar una reprise de doma clàssica, un o més recorreguts de salt d'obstacles en pista.

Altres disciplines:

- Concurs "d'enganxes": es pot fer amb un, dos o tres cavalls que fan una reprise de doma clàssica, una marató amb obstacles naturals i un recorregut de maneig.

- Volteig: es pot fer una línia o fent cercles, el genet ha de fer sobre el cavall unes figures determinades.

- Les proves de raid: són recorreguts de 30 a 160 Km on els cavalls han de passar diferents controls veterinaris.

- TREC

1. Prova d`Orientació i Regularitat (POR) (Cursa d'orientació)

2. Prova d' Aires (PAR) (Passadis de 150cm / 2 m)

3. Prova de Terreny Variat (PTV) (Recorregut amb 12/16 obstacles)

- Joscs de ponis: són jocs eqüestres d'habilitat, es fan molt a Anglaterra.

- L'equitació americana: hi ha moltes disciplines diferents, basades en l'equitació de feina.

- El Polo: esport a cavall d'equip mixte. 4 contra 4 i es tracta de marcar gols donant cops a una pilota amb un taco.

- Horseball: els jugadors compateixen per una pilota amb sis corretges de cuir per marcar cistella al camp contrari per un mínim de tres passades. Possessió de 10 segons com a mínim.

- Doma natural: el seu comportament, el seu llenguatje corporal, és la clau per entendre la seva manera de fer les coses. Comunicació amb gestos.

- Hipoteràpia: per tractar persones amb discapacitats, transmissió de calor, impulsos rítmics...

- Equitació terapèutica: augmenta la motivació, estimula l'afectivitat, millora l'atenció a través del contacte amb el cavall.

- Equinoteràpia social: sense discapacitats pero amb problemes de relació social.

4.6. Tècnica de muntada en terrenys de diferent dificultat

Haurem de tenir en compte:

- No entrarem mai dintre un bassal d'aigua o rius si no veiem la profunditat. Sempre es millor passar pel mig que no pels costats,  pot relliscar.

- Compte amb camins estrets.

- Obstacles (troncs, roques...)

- A les pujades evita galopar.

- Evitar galopar en baixades.

- Zones perilloses, com fang, aigua, glaç. L'hem de deixar el coll lliure perque es pugui equilibrar.

- Evitar el trot sobre la mateixa diagonal, hem d'equilibrar la fatiga muscular del cavall.

- No galopar en un lloc amb poca visibilitat.

- Quan tornem d'una sortida, ho farem al pas, perquè el cavall arribi tranquil i sec.

Per equilibrar-se en terrenys variats s'ha de tenir en compte:

- En pujada hem d'alliverar pes dels ronyons del cavall. (pes endavant)

- En baixada, reduir la marxa, cos dret i recolzar-nos als estreps, podem recolzar la mà sobre la creu. (pes darrera)

4.7. Tècnica de superació d'obstacles

Diferents obstacles: Covaletti, els mòbils, els fixes i els naturals.

Consells

Algunes formes de muntar a cavall



 

Al pas: simplement has d' agafarte a les regnes i mantenir una postura recte i cómoda.

Al trot: és una mica més activa. Tens que sincronitzar-te amb els passos del cavall, si ell puja tu has d' inclinar la cadera endavant i si ell baixa has de tornar la cadera enrrera. Mirada al front.

Al galop: impressiona molt. Ens hem d' agafar amb els peus al seu ventre, el cos una mica més inclinat cap enrrera. Els glutis han d' anar relliscant per la montura de forma natural i fluida. Sempre la mirada al front.

Proteccións del cavall

Venes: hem de possar les venes d' una forma determinada. Primer comencem desde dalt passant per dins i estirant a la banda contraria del tendó. A medida que anem enrotllant cap a baix anem amb compte de que no hi hagin arrugues. Tapem la garreta en forma diagonal sense afectar a la mobilitat dels cascos i tornem a pujar. Ja una vegada a dalt juntem els belcros i ja estem.

Protecció de la garreta: només hem de tenir en compte que el belcro quedi cap a fora i que estigui col·locada a una altura adecuada.

Protecció davantera: només hem de tenir en compte que el belcro quedi cap a fora i que estigui col·locada a una altura adecuada.

Protecció dels cascos: simplement el posem de forma que el belcro estigui mirant al davant.

3. El cavall

3.1. Evolució i tipus de cavalls

Els avantpassats dels cavalls (Eohippus) habitaven en els boscos pantanosos d'Amèrica del Nord i Europa. Van anar perdent dits fins quedar-se només un dit.

La seva evolució correspon principalment a 4 tipus bàsics:

- El cavall del bosc

- El cavall de l'altiplà

- El cavall de l'estepa

- El cavall de la tundra

Fa 4.000 anys els homes van començar a domesticar als cavalls per utilitzar-los:

- Com a animal de tir

- Per arrossegar carruatges

- Com animal de sella

- Com aliment

Podem trobar cavalls de sang freda, càlida o calenta:

- Cavalls de sang freda (races pesades, tranquils)

- Cavalls de sang càlida (tranquil·litat, dòcil, àgil i lleuger)

- Cavalls de sang calenta (nerviós, agressiu)

3.2. Les races de cavalls: característiques i aptitus de cadascuna

En sentit estricte una raça de cavalls és un grup de cavalls amb característiques (físiques i psíquiques) determinades que transmeten als seus descendents de forma natural i previsible.

El cavall Àrab:

Originari d' Aràbia. Sang calenta. És la raça de cavalls pura més antiga que es coneix. Avui dia totes les races de cavalls lleugeres porten la seva sang.

És un dels millors pagats i reconeguts per la seva bellesa, intel·ligència, velocitat, noblesa i amistat cap a les persones. Caràcter fort i resistència excel·lent.

Característiques generals:

- Cos compacte

- Extremitats llargues i primes

- Coll llarg

- Cua sempre en alt

El cavall Espanyol:

És una de les races equines de les més antigues del món (època preglaciar).

El cavall Andalús (originari d'Andalusia) és considerat el més noble d'entre tots els cavalls del món. Sang càlida.

Són valents i dòcils, obedients i intel·ligents, el que fa que siguin molt bons en allò que se' ls proposa.

Característiques generals:

La capa de pel més comuna és el tord.

- Coll fort, arquejat, cobert d'una crinera llarga i penjant, molt ample.

- Pit ampli i la gropa arrodonida i potent.

- Orgullós i elegant, harmonioses proporcions.

El cavall pura sang anglès:

Originat a Anglaterra als segles XVII i XVIII mitjançant la creua de cavalls orientals.

Raça molt seleccionada i acurada. Cavall de carreres molt resistent. Cavalls per carreres a l' hipòdrom. Sang calenta.

Característiques generals:
- Cap estilitzat, poca massa muscular sobre la mandíbula, cap petit.
- Extremitats musculoses.
- La gropa forta i resistent.

El cavall Frisó:

Descendeix d'Holanda. És molt dòcil i té un excel·lent temperament. Són tranquils i tenen molta presència. Perfecte per al tir. Sang freda.

Característiques generals:

- Cua i coll molt espesses i abundants.

- Cap llarg, orelles petites.

- Són negres, sense taques (en excepcions castany fosc).

- Mesuren de 1,65 m a 1,75 m a la creu.

American Quarter:

Prové dels EEUU. S'utilitzen per córrer curses d'1/4 de milla (400m) (explosius) i també exhibicions relacionades amb els "rodeos".

És el cavall que més n'hi ha, sobretot a EEUU. És intel·ligent, tranquil i cooperatiu. Sang càlida.

Característiques generals:

- Cap fort, musculós i proporcionat amb el cos.
- Cos fort, musculós, pit ample i gropa arrodonida.
- No massa alt.


Perxeró:

Originari de la vall de la Perche, França, a Normandia. A les guerres s'utilitzaven per arrossegar càrregues, armes... Ara són molt populars a EEUU, Sudàfrica, UK, Japó.
Dòcil, manejable, s'adapta a molts climes, bo per muntar i fer excursions. Sang freda.
Característiques generals:
- Cap gros, front ample, orelles grans i móbils, ulls grans expressius.
- Coll llarg, arquejat, bastant crinera.
- Extremitats curtes i robustes.
 

El cavall Pirinenc:

Autòcton de Catalunya. Al 2007 el van reconèixer com a raça i es va recuperar, ja que s'estava extingint.

Manté els ecosistemes, ja que es mengen l' herba.

Són tranquils, vius, amb fortalesa i actius. Sang càlida. 

Característiques generals: 

- Pesen 650-750 Kg i medeixen 1,45- 1,60 m.

- Aparença proporcionada i equilibrada. Se'ls utilitza per menjar o per activitats als Pirineus, per fer rutes, etc. Cavall Pirinenc Català (CPC).

El cavall Hannoverià:

Originari de Hannover, al nord d' Alemanya. Són uns dels preferits per muntar, Tots els exemplars són marcats amb una H.

Dòcil, molt bon caràcter. Resultats positius en doma i salt, capacitat d'aprenentatge, intel·ligència i predisposició per l' entrenament. Sang càlida.

Característiques generals:

- Cos atlètic i elegant.

- 1,60-1,70 m i amb gropa musculosa.

- El cap és de tamany mig i lleuger amb coll llarg i fi.

- Extremitats poderoses, articulacions llargues i amb les canyes curtes.

El cavall Berber o Berberesc:

Prové del nord d' Àfrica (Marroc) que van sobreviure a l'era glacial. És el responsable de la creació de la majoria d' altres races del món.

Tenen un caràcter dòcil i rústic (ni delicat ni feble). Aparentment mandrós, quan és sol·licitat pel seu genet demostra una fogositat impetuosa. Tranquil, equilibrat i valent. Sang calenta.

Característiques generals:

- 1,45 i 1,55 m d' altura, polivalent.

- Resistència insuperable en condicions més difícils (fred, calor, sed, fam...), mai no sembla cansat.

- Extremitats primes i pit estret.

El cavall Menorquí:

Prové de Menorca i es molt antic.

Actualment la raça s' està enfocant a altres finalitats (doma).

Té un bon caràcter, col·laborador i fàcil entrenament. Tranquil i obedient. Sang calenta.

Característiques generals:

- Negres.

- Cua baixa.

- Tronc allargat.

3.3. Capes i pelatge dels cavalls

Capa: coloració exterior del cavall en combinació de la seva pell i dels pels que la cobreixin.

Només existeixen 2 pigments:

- Negre

- Marró

Colors bàsics: 

1. Negre

2. Alatzana  

3. Castany

1. Simple negre
- Pels negres, pell negre, ulls foscos.
- Castany molt foscos

2. Simple alatzana
- Només pels vermellosos, pell negre, ulls negres foscos.
- La crin, la cua i les extremitats poden tenir un color més clar o fosc però mai negres.

3. Compost castany
- Pels rojos o marrons, pell negre, ulls foscos.
- La crin, la cua i extremitats sempre negres.
- És el color més abundant.

Colors modificats:

1. Per dilució

2. Mescla amb pels blancs

3. Taques amb pels blancs

1. Per dilució o aclariment

1. Isabela

- Capa alatzana diluïda, pels grocs clars.

- De vegades crin i cua més foscos però no negres.

- Pot tenir ratlla dorsal vermell fosc, no negre.

2. Palomino

- Pèls daurats amb crinera i cua rosses-blanques.

- Poden tenir ratlla de mul.

3. Bai

- Dilució simple del castany clar.

- Pèls grocs-marrò clar.

- Solen tenir ratlla de mul i alguns cops zebradures (extremitats i espatlles).

- Extremitats, crin i cua negres.

4. Café amb llet o crema (Cremello)

- Dilució doble de l' alatzà.

- Anomenat freqüentment albí erroniament (pseudo albí).

- Blanc cremós amb ulls blaus molt clars.

5. Perlí

- Dilució doble del castany ( i no està clar si també del negre)

- Blanc marfil.

6. Ratoner-gris

- Pèls de base fosca i punta clara.

- Poden tenir ratlla de mul i a vegades zebradures.

- Extremitats, crin i cua negres.

2. Per mescla homogènia

1. Peixard (Overo)

- El dors és fosc, la panxa sol tenir color blanc i la cara molt blanca.

2. Ruà

- Pèls blancs disseminats sobre cpa castanya, alatzana o negre.

- Aquest pèls blancs escassegen al cap, cua i crin (negres).

- Pell negre i ulls foscos.

3. Tord

- Mescla progressiva de pèls blancs amb qualsevol color bàsic de capa.

- Pèls blancs més qualsevol color bàsic.

- Pell negre i ulls foscos.

3. Per incormporació de pèls blancs formant taques homogènies

1. Clapat (Pio / Pinto)

- Qualsevol capa amb grans taques blanques (+5cm).

- Taques permanents.

2. Appaloosa

- Fons fosc amb taques blanques molt grans.
- Molt diversos patrons: floc neu, motejat, lleopard...

3. Blanc

- La taca ocupa el 100% del cos.

- Pell rosada.

- No existeix el cavall albí.

- Ulls marrons o blaus.

Particularitats generals:

- Entrepelat

- Rodat

- Carbonat

- Nevat o blanquejat

- Mosquejat

- Atrutinat

- Remolí (pels en forma d' espiral. Quan s' ajunten 2 remolins s' anomena "espiga")

- Ratlla de mul (ratlla de pels foscos que va de la creu fins la cua)

- Zebradures (ratlles a les extremitats com les zebres)

Particularitats regionals al cap:

- Estrella o estel (lucero): taca blanca al front, si es petita es diu estrella i si és gran estel. Quan la taca és tan ampla que supera els límits laterals de la cara es diu carablanc (careto).

- Cordó o llista: taca de pèls blancs de forma allargada que recorre de dalt a baix la cara del cavall.

- Taca de carn: és una zona de despigmentació cutània que es sol trobar de color rosat. Si es troba al voltant de l'ull es diu "ull de prediu".

Particularitats regionals a les extremitats:

- Calçat: taca de pèls blancs que afecta a la porció inferior de les extremitats. Els cascs de les extremitats. Hi ha calçat baix, mitjà i alt.

- Arminyat: taques de la seva capa al casc.

3.4. Anatomia i fisiologia bàsica

L'anatomia estudia les característiques físiques dels òrgans, aparells i sistemes i la fisiologia estudia el seu funcionament.

1. L'esquelet:

Funció i estructura com la del cos humà. Les extremitats són més importants.

Aspectes diferenciadors de l' esquelet del cavall:

- No té clavícula, és muscular.

- El desenvolupament del coll.

- El desenvolupament dels metacarpians.

- Reducció del nombre de dits, ténen un sol dit.

- Desenvolupament de la suspensió amb la garreta.

2. Sistema muscular:

Funciona com el cos humà. Previament avans de l'exercici ha d' escalfar. Els tendons flexors són molt importants, tenen un risc alt de lessió. Els lligaments també s' han de cuidar, són els de la garreta.

3. Aparell respiratori:

Els cavalls solen tenir enfermetats respiratories si no està el box ven ventilat. El cavall no pot vomitar. Inspira només per les narius. Adequat a un programa de vacunació.

4. Aparell urinari:

En formen: ronyons, urèter i uretra i bufeta de l' orina. Com l' ésser humà.

5. Aparell reproductor:

Les eugues tenen el cel cada 21 dies durant 7 dies. A les hípiques els mascles estan capats per un millor maneig.

El periòde de gestació de les eugues és de 11 mesos. Generalment tenen una cria.

6. Aparell circulatori:

Fa la funció de transportar oxígen i nutrients a tot el cos i recollir els residus. El sistema de retorn venós a nivell d' extremitats és molt efectiu per no tenir inflamacions.

7. Sistema neuroendocrí:

Està format pel sistema nerviós i l' endocrí.

8. La pell:

La seva funció és separar i protegir l' organisme de l' exterior. Sistema tàctil. La pell li permet la termoregulació (control de la tempratura del cos mitjançant la suor). És gruixuda i amb pels, que ajuda a regular la temperatura i ens dona el color de la capa. Glàndules sudoripares i glàndules sebàcies (greix que ajuda a impermeabilitzar la cobertura de la pell).

Les "cerdas" són pels més gruixuts i llargs a la crin, cua i sota la garreta. Serveixen per treure insectes o per canviar la direcció de la suor.